Hi ha un moment, després de cada prova, en què el cos encara està cansat però el cap ja comença a córrer de nou. No sobre la bicicleta, sinó cap enrere: cap a tot allò que ha passat. Què ha funcionat? On he perdut temps? Què podria haver fet diferent?
Durant algun temps, la meva manera d’analitzar aquestes preguntes era tan simple com rudimentària. Acabava una cursa i, amb el mòbil a la mà, obria el bloc de notes i començava a reconstruir-la peça per peça, literalment. Apuntava tot el que em semblava rellevant: a quina hora havia començat el primer dia, quantes estones m’havia aturat, quant temps havia passat parada en cada parada, si havia dormit o no, i durant quant de temps. El mateix pel segon dia, el tercer, i els que calguessin. Després venia la part “divertida”: la calculadora del mòbil. Sumava minuts i hores, restava temps en moviment, i intentava entendre quant havia estat realment pedalant i quant havia estat aturada. “Primer dia: X hores parada”. “Segon dia: Y hores dormint”. “Temps total en moviment: Z”. Era un procés lent, manual i sovint una mica caòtic, però també profundament revelador, perquè en aquells números hi havia respostes.
Ja sabem que, en curses on ningú de nosaltres probablement guanyarà (o sí!), el marge de millora no està tant en anar més fort —que també— sinó en fer-ho tot una mica millor: una mica més eficient, una mica més ràpid en allò que no és pedalar. Menjar sense perdre temps, parar menys (o millor), dormir el just i necessari, evitar petites decisions que, sumades, es converteixen en hores. Durant dos o tres anys, aquest va ser el meu ritual després de cada aventura: reviure la cursa a través de dades que jo mateixa reconstruïa manualment. Era gairebé una segona cursa.
Fa poc vaig començar a fer-me una pregunta evident: i si pogués automatitzar tot això? Si al final sempre estava buscant el mateix —temps en moviment, temps parada, distribució del descans, patrons entre dies—, per què no crear una eina que m’ho donés directament? Els serveis que usem funcionen bé durant el dia a dia pero en proves o activitats molt llargues no donen el que busquem. Jo mateix per fer numeros he hagut de combinar Strava, Garmin, Veloviewer, etc… Així va néixer la idea de la pàgina web, no com un gran producte tecnològic, sinó com una solució molt personal.
La web fa, bàsicament, el que jo feia a mà: agafa les dades de la cursa i les transforma en informació útil. Quant temps has estat en moviment, quant has estat parat/ada, com es distribueixen aquests temps per dies, quant has dormit i on hi ha hagut ineficiències.
Al final, les curses d’ultradistància són una barreja estranya entre aventura i rendiment. No estem allà només per competir, però tampoc només per passejar: busquem fer-ho tan bé com puguem dins dels nostres objectius, que potser no són guanyar, però sí completar una bona actuació. Optimitzar no vol dir obsessionar-se, vol dir respectar l’esforç que estàs fent i entendre que una hora perduda en una parada innecessària pot ser una hora menys de patiment després, una millor posició final o simplement una millor sensació en arribar.
Mirant enrere, aquell bloc de notes ple de números desordenats era el principi de tot. Era imperfecte, però tenia una cosa essencial: la voluntat d’entendre. Ara, amb una eina que automatitza aquell procés, aquesta voluntat segueix sent la mateixa; només ha canviat la manera.